El passat 10 de desembre es va aprovar l’avantprojecte de la Llei d’Startups, que està prevista entri en vigor abans de l’estiu del 2022. Aquesta nova mesura pretén crear un ecosistema que incentivi la creació de nous negocis emergents i que així es pugui atraure inversors i emprenedors. Aquesta llei no és una novetat i és que molts inversors i emprenedors del país feia anys que reclamàven a crits millores fiscals per seguir fomentant l’emprenedoria i l’activitat empresarial.

La Llei de startups presenta novetats importants. D’una banda, permet que un mateix emprenedor es pugui beneficiar dels avantatges d’aquesta llei en fins a tres projectes diferents, siguin paral·lels o consecutius. D’altra banda, el document aprovat pel Consell de Ministres estableix que l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA) sigui l’encarregada de determinar si una empresa és empresa emergent o no (startup), a manera de finestreta única.

Requisits per a poder-se acollir a la Llei d’Startups

En primer lloc cal definir a què designem amb el nom d’startup. És aquella entitat de nova creació que ven productes o serveis mitjançant l’ús intensiu de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a això, una de les característiques de les empreses emergents és que compta amb un model de negoci escalable que pot aconseguir un creixement ràpid i sostingut en el temps. Aquest poderós component tècnic els permet expandir el seu negoci de manera àgil i ràpida amb menys requeriments de capital que les empreses tradicionals.

Per tant, els requisits perquè una empresa emergent es pugui acollir a aquesta nova llei són els següents:

  • Tenir la seva seu social i més de la meitat de l’ocupació a Espanya.
  • Tenir menys de cinc anys d’existència (ampliable a set en el cas de companyies de biotecnologia o indústria).
  • No ser firmes cotitzades ni haver repartit dividends.
  • La facturació ha de ser inferior a cinc milions d’euros.

Beneficis d’aquesta nova llei

  • Les empreses emergents es podran registrar de manera digital i, amb uns estatuts tipus, estar constituïdes en un termini de sis hores que s’estendria, com a màxim, fins als cinc dies si, per exemple, fessin uns estatuts personalitzats.
  • Fiscalitat favorable per a l’atracció del talent internacional (millora del règim d’impatriats).
  • Agilitació de tràmits per a nòmades digitals.
  • Tipus de l’Impost de Societats del 15% (ara mateix és del 25%) durant els primers 4 anys d’activitat, i facilitat en l’ajornament d’impostos per als primers exercicis.
  • També s’amplia la base màxima de deducció per inversió en empreses de nova o recent creació (de 60.000 a 100.000 euros anuals), el tipus de deducció (que passa del 30 al 50 %), així com el període en què es considera de recent creació que augmenta de 3 a 5 anys, amb caràcter general, o a 7 per empreses de certs sectors.
  • Millora del règim d’Stock Options per al personal. El límit passa de 12.500 a 50.000€, i es redueixen els requisits per a aplicar l’incentiu.
  • S’elimina l’obligació de cotització (3 anys) en el règim de treballadors autònoms als emprenedors que continuïn amb una activitat per compte aliè.

El projecte de llei recull altres mesures en favor de les startups, com el foment de la compra pública innovadora o l’exempció de la causa de dissolució quan les pèrdues deixin reduït el seu patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs, fins que no hagin transcorregut tres anys des de la seva constitució.

 

Fonts: